Es considera que la zirconita va entrar al
mercat l’any 1976, inicialment es va popularitzar incolora com a imitació del
diamant i posteriorment ens van arribar les seves varietats acolorides.
El fet
d’aconseguir una brillantor molt superior a altres materials i uns preus molt
competitius han fet que actualment sigui un element força habitual.
Afegint a l’òxid de zirconi diferents minerals
com el cesi, crom, coure, cobalt, vanadi, ferro, níquel, i d’altres menys
coneguts s’aconsegueixen les diferents tonalitats.