dilluns, 22 de juliol de 2013

Zirconita de color

Es considera que la zirconita va entrar al mercat l’any 1976, inicialment es va popularitzar incolora com a imitació del diamant i posteriorment ens van arribar les seves varietats acolorides. 

El fet d’aconseguir una brillantor molt superior a altres materials i uns preus molt competitius han fet que actualment sigui un element força habitual.

Afegint a l’òxid de zirconi diferents minerals com el cesi, crom, coure, cobalt, vanadi, ferro, níquel, i d’altres menys coneguts s’aconsegueixen les diferents tonalitats.

Els colors en què les podem trobar més sovint són en diferents tons de lila, verd, o groc , i també granat, marró, taronja, rosa o negra.

Uns exemples en color ametista:
en color rosa:
o en color groc:

dissabte, 13 de juliol de 2013

Sobre el corindó i l'espinel·la sintètics.

La fabricació industrial de corindó i espinel·la sintètics van anar arraconant i pràcticament fent desaparèixer de la joieria  les senzilles imitacions de les gemmes que es feien amb vidres de colors.

 Més recentment nous materials com les zirconites de color o  els de síntesi  hidrotermal han ampliat la gama de les pedres sintètiques oferint diferents característiques, unes ens donen més duresa i resistència al desgast, altres més transparència o reflexos i altres uns colors més similars als naturals. 

Però si l’aparició de la zirconita i la moissanita van substituir totalment a les espinel·les blanques com a imitació del diamant per les seves característiques molt superiors , sobretot en la brillantor, no ha estat igual en la pedra sintètica de color i es continua treballant amb tots els diferents tipus de materials.

Si fem un recull dels més utilitzats, entre els corindons sintètics segur que el robí i el safir son els més coneguts i abundants però hi trobem també la rosa de frança, la kunzita o ametista,  el robí rosa, el granat, el topazi groc, la paparadsha, o la damburita.


En espinel·la  a més de la blanca, ara en desús però que també s’havia fet servir per fabricar vidres de rellotge durant alguns anys, tenim la blava a imitació també del safir, l’aiguamarina, la crisolita o olivina, la maragda brasil i la turmalina. 

 En la majoria dels  materials  trobarem també diferents tonalitats o intensitats de color. 


divendres, 5 de juliol de 2013

Ajustatge

La feina del lapidari no és només tallar les gemmes partint del material en brut, també les hem d'ajustar a les peces i en aquest cas el més habitual es retallar pedres de mida estàndard. 

Son dos aspectes molt diferents d'una mateixa feina. Si el que fem és tallar un brut en plena llibertat podrem jugar amb el material per aconseguir la forma que volem, buscant mantenir el color que considerem més adient i fent la talla que ens doni uns millors resultats. 

Quan ens toca ajustar les pedres a les boques hem de canviar el xip, el que hem de procurar és aconseguir que les talles siguin iguals o proporcionades,  que el color de les pedres sigui  homogeni o amb la definició que se'ns demani, tenir molta, molta paciència quan la mida de les pedres ens complica la feina  i sobretot facilitar al màxim la feina de l'encastador.