Quan parlem de pedres precioses o gemmes hem
de diferenciar els tipus de materials que utilitzem, començant entre naturals i artificials.
Entenem com a naturals aquells materials
que han estat formats totalment per la natura, sense la intervenció humana
excepte en el seu tallat o polit. També definim com a naturals substancies i
productes d'origen animal que s’utilitzen en joieria, com l’ambre, el corall o
el nacra per exemple.
Dins de les artificials en trobem de diferents
tipus i qualitat. Les “sintètiques” estan fabricades amb una composició
química, estructura i propietats físiques anàlogues a les naturals. Les
“imitacions” son ben definides pel seu nom, es volen semblar als materials
naturals però no mantenen cap de les seves característiques.
Les “reconstruïdes” son productes aconseguits per fusió sense cap tipus de cristal·lització, corall i turquesa són dos exemples força comuns.
Ens trobem també amb que les pedres naturals poden haver estat sotmeses
a diferents tipus de tractament per a millorar el seu aspecte:
Amb la irradiació es pot augmentar o modificar el seu color original, un sistema força utilitzat en el topazi blau o en diferents berils, turmalines o kunzites.
El tractament amb difusió, amb altes temperatures. S’aplica bàsicament a corindó per aconseguir canvis de color, intensificant el blau o aconseguint varietats de colors difícils de trobar com el groc o el rosa.
Per a cobrir les fractures que pot presentar una gemma s’utilitzen diferents productes. Al clàssic tractament amb oli si han anat afegint diferents ceres i resines, i més recentment el vidre de plom, aconseguint donar una bona aparença a pedres de molt baixa qualitat.
Alguns materials porosos com el lapislàtzuli o la turquesa també poden haver estat tenyits amb substàncies colorants.
Amb la irradiació es pot augmentar o modificar el seu color original, un sistema força utilitzat en el topazi blau o en diferents berils, turmalines o kunzites.
El tractament amb difusió, amb altes temperatures. S’aplica bàsicament a corindó per aconseguir canvis de color, intensificant el blau o aconseguint varietats de colors difícils de trobar com el groc o el rosa.
Per a cobrir les fractures que pot presentar una gemma s’utilitzen diferents productes. Al clàssic tractament amb oli si han anat afegint diferents ceres i resines, i més recentment el vidre de plom, aconseguint donar una bona aparença a pedres de molt baixa qualitat.
Alguns materials porosos com el lapislàtzuli o la turquesa també poden haver estat tenyits amb substàncies colorants.
